Actualizado:
07 diciembre 2016
12:30

AIXÍ NO ANEM. Emili Blanes

Multidifusion | 06-04-2016 | facebook yahoo twitter

El quadre de Sant Jordi d’aquest any, quan acaben les festes, hauria el govern municipal regalar-lo a la família, quedarien contentíssims i al temps, compliria la finalitat romàntica i decorativa que és el que crec han aconseguit amb o sense intenció, els artistes.

A continuació passe a explicar la lectura visual que al meu modest entendre, té aquest treball:

·El mur de fons amb tot el seu detall, a part que de lluny es perd tot, inclòs el detall de la tela o cortina, crea un color negre grisenc.

Em recorda al cartell de Manolo Boix en l’any 1987 el del "moro amb el ditet" que en aquest cas es va saber emprar el negre en una capa rica d’ornamentació amb fons or, aquest negre si complia una finalitat d’elegància i força visual.

·La figura amb els peus tallats, acompanyat del rectangle que emmarca el cap per tal de centrar l’atenció, descompensa la unitat de proporció del conjunt.

·El text amb tractament a nota de pergamí, quan s’il·lumina Alcoi si es llegeix bé, però la resta, a una mínima distància ja no. I pel dia amb la llum natural és menys llegible encara, llevat Alcoi. Des del meu criteri i respectant la il·lusió i amor que segur hauran posat els germans Piñero a la feina, no veig que s’ajuste a unes mínimes regles de llenguatge visual i cartellístic.

El turisme, haurà de venir de nit o posar-se molt a prop del cartell per llegir que venem.

·D’Interès Turístic Internacional, si senyor un veritable text de màrqueting!

Senyors del govern o passen olímpicament d’aquestes qüestions culturals, o no s’enteren. Segueixen amb les mateixes regles que l’anterior govern del PP.

En el seu moment, es va desestimar la moció per aconseguir que es fera l’elecció del cartell per concurs, obert i democràtic i ja veuen les conseqüències.

Se m’oblidava presentar-me, em dic Emili Blanes llicenciat i professor jubilat durant 33 anys de l’Escola Municipal de Belles Arts.