Actualizado:
09 diciembre 2016
19:43

Història (encara) viva d’Alcoi. NÉSTOR LLOPIS. Historiador de l’Art i tècnic en Patrimoni Cultural

Multidifusion | 28-04-2016 | facebook yahoo twitter

Alcoi és una població ben rica en patrimoni cultural. És un dels trets de què podem presumir els alcoians, i de fet és una de les raons per les quals la nostra ciutat és coneguda enllà de les nostres comarques. Malgrat que no sempre s’ha protegit degudament el valuós patrimoni cultural i històric, i encara hui hi ha greus dèficits en aquesta matèria, sembla existir un consens ben estès de la necessitat de preservar allò que ens distingeix culturalment, i projectar el nostre patrimoni com una de les nostres principals riqueses.

Ara bé: hi ha un altre patrimoni cultural al qual no se li ha prestat la necessària atenció que requereix: el patrimoni cultural no tangible, l’immaterial.

El patrimoni cultural no només comprèn els monuments i les col•leccions d’objectes. Abasta també tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, o sabers i tècniques tradicionals de fabricació d’objectes artesanals.

A aquest patrimoni se li anomena Patrimoni Cultural Immaterial i és important perquè ens infon un sentiment d’identitat i pertinença vinculant el nostre passat amb el nostre futur a través del present. El seu coneixement ajuda als individus a sentir-se membres d’una comunitat i entre diferents comunitats contribueix al diàleg intercultural i fomenta el respecte mutu per altres formes de vida.

El problema: aquest tipus de riquesa patrimonial no sempre rep l’atenció que requereix per la seua preservació i posada en valor. És un conjunt de fets culturals que “sempre han estat ahí”; però la realitat és que molts d’aquests valors s’arriben a perdre amb el temps: aquest patrimoni immaterial i tradició oral d’Alcoi és de naturalesa efímera, i corre el perill de perdre’s si no se li presta la deguda atenció i cura.

Ara per ara, doncs, hi ha necessitat de documentar i conservar el patrimoni immaterial i tradició oral alcoiana, donat l’efímer de la seva naturalesa i la importància sociocultural

que d’ella deriva. Ens trobem davant d’una tipologia patrimonial viva, i per tant perible, la qual cosa incrementa la urgència pel que fa a la seua recuperació i documentació si volem conservar-la per a futures generacions d’investigadors/es i públic general.

Cal, doncs, assegurar que no es perda. I per això, hi ha tota una metodologia científica que ha de començar a aplicar-se. Per això, vaig crear el projecte Veus d’Alcoi.

Veus d’Alcoi se centra en els testimonis dels successos més rellevants de la tradició i societat alcoiana del segle XX. Amb l’objectiu d’identificar, recuperar i analitzar aquests fets, ens fem valer de les eines d’investigació pròpies de disciplines com la Història o l’Antropologia centrant el nostre focus d’interès en els protagonistes de les mateixes: els nostres majors.

Com a resultat obtenim entrevistes en format audiovisual que serviran com a testimonis de primera mà imperibles dels successos i vivències esdevingudes a la nostra història recent. Aquestes entrevistes editades poden posar-se a l’abast de tothom fàcilment en un portal web o mostrar-se de forma presencial on es crega convenient.

Existeixen projectes semblants: el Museu de la Paraula al Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València podria ser el més proper; l’Arxiu de la Tradició Oral del Museu del Pueblu d’Asturies; Ahoa, de la Diputació Foral de Biscaia; l’Arxiu del Patrimoni Immaterial de Navarra; el Programa de Historia Oral Barrial de Còrdova... També a nivell internacional, es poden assenyalar l’International Oral History Association, o el Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile.

Això són grans projectes, autèntics referents. A Alcoi, models com aquest podrien plantejar-se a mitjà termini. Però el que és innegable és que hauria de ser un deure del nostre Ajuntament encetar aquesta feina. Hi ha un treball important per a fer. Fins i tot, urgent.

Per tot això, el que de cap manera és comprensible, és que el regidor de Cultura tinga la proposta damunt la seua taula des de fa mesos, i encara no haja donat cap tipus de resposta.

No deixem que passe més temps, cada vegada que perdem a un dels nostres majors perdem una part del nostre Patrimoni Cultural que ja no tornarà.