Actualizado:
09 diciembre 2016
16:54
Pau Sellés Flores

S’ha acabat la barra lliure

| 06-05-2016 | facebook twitter

La frase que he escollit per al títol ben bé podria encarnar el major temor de molts joves valencians, amants de l’alcohol i la nit. No obstant es tracta de les paraules que en referència a l’escola concertada va pronunciar el conseller d’educació Vicent Marzà, poc després d’haver-se consumat el canvi al govern valencià. Una autèntica declaració d’intencions que durant els últims dies ha adquirit especial rellevància a la nostra ciutat.

Com molts sabeu, el nou projecte d’arranjament escolar de la conselleria d’educació preveu canvis en l’assignació de línies i aules en els centres escolars alcoians. Per una part la reducció en tres centres concertats; el Salvador, les Esclaves i els Salesians de Joan XXIII, i per l’altra l’obertura de dues noves línies en els col·legis públics El Romeral i Miguel Hernández. Les reaccions no s’han fet esperar, i ja s’ha convocat per al dijous vinent una concentració a la plaça d’Espanya en defensa (segons diuen) de la llibertat d’elecció educativa. L’acte, que compta amb el suport d’una federació vinculada a l’església catòlica (Escuelas Católicas de la Comunidad Valenciana), no inspira llibertat d’elecció precisament.

No cal que busquem cap conspiració jueva-maçònica, ja que evidentment la Conselleria d’Educació aposta obertament per l’ensenyament públic. Crideu-me boig però crec que és el més lògic en matèria d’educació, parlant d’un estat laic i aconfessional. A més hauríem d’abordar l’assumpte amb una mica de perspectiva, ja que des de l’inici dels retalls educatius en 2012, el curs 2016-17 serà el primer en el qual l’escola concertada tindrà un saldo negatiu amb 11 unitats menys. Per contra, l’increment de 415 unitats a l’escola pública suposa un punt d’inflexió després d’anys d’abandó i menyspreu. Aquesta mesura no s’ha de veure com un atac, més bé com un retorn a l’equilibri que s’havia trencat durant els anys de govern del Partit Popular.

Arguments sobre el menor cost i la major eficiència poden sorgir en benefici de la concertada. Encara que si tinguérem en consideració les “quotes voluntàries” de molts centres i els mecanismes il·legals de selecció i expulsió de l’alumnat, aquests arguments perdrien tot el seu pes. Per no parlar de l’alarmant caire ideològic d’aquestes escoles, la gran majoria vinculades als preceptes de l’església catòlica.

Que l’estat invertira en quelcom que no fóra una educació pública, laica i per tant de qualitat, seria un contrasentit.

El sector públic té a les millor professionals, ja que són elles les quals han demostrat la seua vàlua mitjançant unes oposicions. Si algú no considera el mateix i vol exercir la «llibertat d›elecció educativa» s›ho hauria de costejar de la seua butxaca, i no a costa del conjunt de la població.