Actualizado:
24 abril 2017
18:06
Santi Hernández

Dones

| 11-04-2017 | facebook twitter

La lluita de la dona alcoiana s’estudia a les Facultats d’Història. Les famoses ‘Bambuneres’ es posen com a exemple de la reivindicació dels drets de les dones. Van ser protagonistes d’una vaga de braços caiguts pionera a Espanya. Demanaven un augment salarial després de soportar 9 anys sense pujada de sou. Era el 1945 i ho van aconseguir en ple franquisme, està considerada com una de les primeres confrontacions laborals de la postguerra.

El problema és que la lluita de les Bambuneres estiga encara vigent. La igualtat salarial entre dones i homes no és real, a la comarca hi ha més desocupació femenina. Si a Alcoi es busquen dones en llocs de responsabilitat és molt difícil trobar-ne tant en institucions privades com en públiques.

A l’abril el debat es torna a centrar en la festa on el masclisme és evident. De fet, no hi ha ni s’espera les dones en la presa de decisions sobre la seua partipació en la Festa. La fotografia de les assemblees és uniforme. Però és que el regidor de Festes és home i l’alcalde, també. Ja portem hores de democràcia i a Alcoi no hi hagut cap alcaldessa. Hi ha regidores perfectament preparades per a exercir el càrrec. A Alcoi hi ha censades 1.000 dones més que homes, però a l’ajuntament hi ha més regidors que regidores. Cocentaina, Gandia, València, Alacant, Elx, Castelló, Madrid, Barcelona ja han tingut o tenen alcaldesses. Alcoi encara no.

Proclamar-se masclista és políticament incorrecte. Ningú ja qüestiona el dret de la dona a accedir al mercat laboral, però la realitat és la que és. La societat alcoiana ha de donar un pas decisiu cap a la igualtat, sobretot, des de les institucions públiques. Les lleis són hui teòricament igualitàries, però tot i els avanços, continuem sent una societat masclista. No cal ni posar exemples perquè són evidents. Ha arribat un moment en que Alcoi ja no pot mirar cap un altre costat. No és digne de la seua història.

El nostre ciutat