Actualizado:
25 febrero 2018
11:45

L’assaig inacabat que Botella Asensi va escriure en l’exili

Rafael Hernández i Jordi Ortiz analitzen en un llibre la figura del polític alcoià
Cultura | 24-01-2018 | facebook yahoo twitter

El Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics i l’Ajuntament d’Alcoi han tret una edició nominal dels textos de Juan Botella Asensi, ‘El caso de España’. Un assaig inacabat per la mort en l’exili a Mèxic del polític alcoià i que no s’havia publicat fins ara. Rafael Hernández i Jordi Ortiz s’han encarregat de l’edició i han afegit una anàlisi dels textos, la biografia de Botella Asensi i un estudi sobre el que va suposar l’exili en la Guerra Civil. Els dos historiadors consideren a Juan Botella Asensi com el polític alcoià més destacat del segle passat. “Més que per ser ministre, per ser pare d’una Constitució”.

Alcoi estava en deute amb una figura de relleu en la història i calia que formara part de la memòria col·lectiva. Coincidint amb els 75 anys de la seua mort, s’ha tret a la llum els textos que va escriure des de Mèxic, ‘El caso de España’. “Ací entra una línia crítica. Tot i que està inacabat – afegix Jordi Ortiz–, pot aportar molt per al debat historiogràfic sobre la Segona República, és un altra visió”.

“És molt curiós vore el que pensa Juan Botella Asensi, -comenta Rafael Hernández-, l’únic alcoià que ha sigut ministre, i ministre de Justícia. El que la gent no sap és que se li va oferir ser cap de govern i no va voler, evidentment perquè no volia que li passara com a Lerroux que no tenia prou recolzament”.

La República francesa era un model per a ell. “En els discursos que fa en el parlament ,explica Jordi Ortiz, sempre acaba dient que repartir la terra, les terres nominals, dels aristòcrates, que no estan legitimades i crear una educació potent, servirien per poder anar competint, que és el que havia passat a França. Una classe baixa va ser classe mitja i va dur un model de societat menys desigual que l’espanyola”. El consideren un hereu del liberalisme i del radicalisme francès i, a banda de polític, “és un intel·lectual destacat com altres polítics de la República”. “Radical d’aquella època no vol dir com ara extrem –puntualitza Rafael Hernández–. Les idees del Partit Radical Socialista o de l’ Esquerra Radical Socialista, on va militar Juan Botella Asensi, les podíem qualificar de la social democràcia d’ara”.

Reiteren que Botella Asensi no era marxista, creia en la separació de poders, en l’estat de dret i en les institucions. Estava en contra de qualsevol acte violent.

“Caldria destacar, comenta Rafael Hernández, l’exemple d’esforç que dóna Botella Asensi, un home ja casat, amb 30 anys, se’n va a Madrid i es va traure la carrera de dret”.

“El veus vinculat sempre en les idees de progrés, de democràcia, d’igualtat, però en la dona no veus cap avanç, ni en el debat constitucional; no veus ni que estiga a favor de la dona, ni en contra, està molt apartat”, puntualitza l’historiador.

En ‘El caso de España’ no comenta res sobre el debat o l’opinió dels ponents quan elaboraven la Constitució. “L´únic que diu en un capítol és que la dreta, quan feien reformes de gran magnitud, –explica Jordi Ortiz–no s’atrevia a pronunciar-se. La dreta havia agafat la postura, segons ell, d’anem a passar d’esta Constitució i no la van aplicar durant el bienni de dretes ni en el parlament.”

“Botella Asensi justifica que esta Segona República és com un moviment de tot un país, ell diu la massa neutra. Diu que arriba el moment que esta massa neutra accepta que cal fer un canvi de règim, li dóna suport, el recolza i per això no hi ha violència. Els sectors conservadors d’alguna manera ho toleren perquè veuen en la sociologia col·lectiva que ha arribat el moment de fer coses noves, adaptar-se als nous temps.”.

Avisa del perill de Franco

En moltes decisions i argumentacions s’aprecia la gran capacitat analítica de Botella Asensi. “En el llibre no està perquè no tenim el rigor –explica Jordi Ortiz–. Ens van dir les seues nétes que quan Azaña fa la reforma de l’exèrcit, Botella Asensi li comenta que a Franco l’ha de llevar perquè és el millor cap militar que hi havia en el moment i era una persona ultraconservadora, s’havia educat en la vella guàrdia. I Azaña no ho va fer mai”. “L’anàlisi que fa Juan Botella no està mal pensat –agrega Rafael Hernández–. Diu que estem pagant a gent perquè estiga en casa i pegue el colp d’estat. L’exèrcit francès d’aquell moment tenia el doble de soldats que Espanya i ací hi havia el doble de generals que a França, evidentment això no pot funcionar”.

Dur opositor a Azaña

L’Esquerra Radical Socialista, el partit de Juan Botella Asensi, no va formar part del Front Popular, encara que va fer campanya a favor de la coalició. “En el fons es més perquè no els deixen entrar –argüeix Rafael Hernández–. Azaña es fa amb tots els partits republicans de la xicoteta burgesia, ho controla tot i no vol que entren. El partit i Botella molesten i sap el que pot passar”. “Així i tot, ell en Alcoi té molt bona relació amb tota la gent de l’esquerra i està molt a sovint en la Casa del Poble que va impulsar”. “Botella fa una oposició molt dura a Azaña en la qual acaba dient-li que se’n vaja durant el bienni d’esquerres i després, quan ve el tema de Casas Viejas, Juan Botella i Azaña ja entren en un conflicte quasi personal –explica Jordi Ortiz–. En Casas Viejas ell impulsa i presideix la comissió parlamentària i sempre està acusant Azaña de responsabilitat política. Es comenta que Azaña va parlar amb els militars, mai s’ha pogut demostrar, i va dir: “los tiros, a la barriga”. La comissió no va obtindre proves suficients per acusar Azaña. Juan Botella creu que és la gran ferida de la República i l’ha feta la pròpia República”.

El cas de Juan Botella Asensi personalitza el drama de l’exili que comporta la Guerra Civil. Un 6 % de la població es va vore obligada a fugir del país, d’un conflicte que va afectar de moltes maneres al 40% dels habitants. “El final de la guerra no és el principi de la pau –afirma Rafael Hernández–, tota la gent que se’n va, perden la seua vida, el seus fills que naixeran fora, ja no són d’ací”.

Juan Botella va deixar ací a la seua dona i a molta família. Com recorda Rafael Hernández, “el seu germà, Evaristo Botella, va ser afusellat per haver sigut alcalde”.

“Hem construït un país des del 39 –argumenta Jordi Ortiz– intentant ocultar una ferida entre la societat que està, que ara ja han passat generacions i ja no hi ha eixa aversió, però que està per aprendre que estes coses, entre una societat d’iguals, no han de tornar a passar”.

En juny de l’any passat es va inaugurar un monument en la Font de l’Estrela dedicat a Botella Asensi.

“El monòlit se li ha quedat xicotet, però el lloc està encertat perquè és on estava l’estàtua de Franco”, comenta Rafael Hernández. “Durant 40 anys va haver un homenatge als opressors –afegeix Jordi Ortiz– i ara durant més de 40 anys hi haurà un homenatge als oprimits”.

El nostre ciutat